Aquesta obra caracteritza l’estil literari de Jesús Moncada a Estremida memòria a partir de l’ús que fa l’escriptor del català normatiu i de la llengua que es parla a Mequinensa. A banda d’estudiar la presència del català normatiu i de la llengua de Mequinensa a Estremida memòria, es relacionen les tries lingüístiques que fa Moncada amb la caracterització dels personatges de la novel·la. I també es posa de manifest la manera de procedir de l’escriptor amb relació al conjunt de la seva obra: el detallisme i la minuciositat són dues característiques essencials de tota la seva producció literària.