Baitolo, una doble inscripción ibérica en un cepo de ancla de plomo del siglo I a.C.

Palabras clave: Hispania, baitolo, Baetulo, Epigrafía paleohispánica, Cepo de ancla de plomo

Resumen

El cepo de ancla de la colección Guerra es el primero de su categoría que presenta una inscripción ibérica: baitolo, probablemente un topónimo, bien el nombre de la ciudad de baitolo/Baetulo, la actual Badalona, que emite monedas con la leyenda baitolo en el 2º cuarto del s. I a.C., o bien el del río próximo, el actual Besós. Las inscripciones griegas y romanas sobre cepos contienen básicamente nombres de armadores y de divinidades, que coinciden en este último caso con el nombre de la nave al que el cepo perteneció. Esta última práctica permitiría esperar también un topónimo, puesto que los nombres de naves de origen geográfico son frecuentes. La nave que llevaba esta ancla se construyó a mediados del s. I a.C., y probablemente perteneció a un armador layetano de la ciudad iberorromana de baitolo/Baetulo.

Citas

Amela 2018: L. Amela, “baitolo”, Varia Nummorum 8, 2018, 85-97.
Antequera et al. 2010: F. Antequera, P. Padrós, A. Rigo y D. Vázquez, “El suburbium occidental de Baetulo”, en: D. Vaquerizo (ed.), Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografía, usos, función, Córdoba 2010, 173-210.
Casson 1995: L. Casson, Sea and Seamanship in the Ancient World, Baltimore 1995.
Colls et al. 1986: D. Colls, C. Domergue y V. Guerrero, “Les lingots de plomb de l’épave Cabrera 5 (île de Cabrera, Baléares)”, Archaeonautica 6, 1986, 31-80.
Comas 1998: M. Comas, “La producció i el comerç del vi a Baetulo. Estat de la questió”, en: El vi a l’Antiguitat, economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental, Badalona 1998, 219-232.
Comas y Carreras 2008: M. Comas y C. Carreras, “Les àmfores de la laietània: estat de la qüestió”, en: Monografies MAC-Barcelona 8, 2008, 177-188.
Comas y Padrós 2008: M. Comas y P. Padrós: “Deux grands dépotoirs d’amphores léétaniennes, bétiques et gauloises hors les murs de la ville de Baetulo (Badalona),” en: SFECAG, Actes du Congrès de L’Escala-Empúries 2006, Ampurias 2008, 75-86
Corzo et al. 2007: S. Corzo, M. Pastor, A. U. Stylow y J.: Untermann, “Betatun: La primera divinidad ibérica identificada”, PalHisp 7, 2007, 251-262.
Faria 1995: A. M. De Faria, “Algumas notas de onomástica ibérica”, Portugália 16, 1995, 323-330.
Fenet 2016: A. Fenet, Les dieux olympiens et la mer. Espaces et pratiques cultuelles, Roma 2016.
Ferrer 2005: J. Ferrer i Jané, “Novetats sobre el sistema dual de diferenciació gràfica de les oclusives”, PalHisp 5, 2005, 957-982.
Ferrer 2012: J. Ferrer i Jané, “La lengua de las leyendas monetales ibéricas”, en: A. G. Sinner, (ed.), La moneda de los íberos. Ilturo y los talleres layetanos, Barcelona 2012, 28-87.
Ferrer 2013a: J. Ferrer i Jané, “Los problemas de la hipótesis de la lengua ibérica como lengua vehicular”, ELEA 13, 2013, 116-157.
Ferrer 2013b: J. Ferrer i Jané, “Nova lectura dels ploms ibèrics de La Balaguera (La Pobla de Tornesa): un nou plom explícitament dual”, QPAC 31, 2013, 149-157.
Ferrer 2014: J. Ferrer i Jané, “A propòsit d’un sisè de bronze de baitolo amb la llegenda be II”, Acta Numismàtica 44, 2014, 57-69.
Ferrer 2015: J. Ferrer i Jané, “Le nouveau corpus d’inscriptions ibériques rupestres de la Cerdagne: deuxième parution”, Sources-Les cahiers de l’Âne Rouge 3, 2015, 7-22.
Ferrer 2017: J. Ferrer i Jané, “Dos vasos caliciformes amb inscripció ibérica ante cocturam del Museu de Figuerola del Camp i el seu espectacular conjunt de falsos”, Saguntum 49, 2017, 85-101.
Ferrer 2019: J. Ferrer i Jané, “Construint el panteó ibèric amb l’ajut de les inscripcions ibèriques rupestres”, Ker 13, 2019, 42-57.
Ferrer y Medina 2018: J. Ferrer i Jané y E. Medina, “Una nova inscripció ibèrica procedent de Can Vallmanya (Vidreres): Baika i Baiketa també són Baikar”, Cypsela 21, 2018, 119-133.
Ferrer et al. 2018: J. Ferrer i Jané, O. Olesti y J. Velaza, “Nuevas inscripciones rupestres latinas de Oceja y los IIIIviri ibéricos de Iulia Lybica.” DHA 44.1, 2018, 169-195.
García 2014: J. García, Gènesi, fundació i període republicà de la ciutat romana d’Iluro (Hispania Tarraconensis), Tesis Doctoral, Universidad de Barcelona 2014.
Garcés y González 2018: I. Garcés y J. R. González, “Inscripciones ibéricas falsas y popularización de epígrafes monetales en la zona de Lleida”, Anuari De Filologia. Antiqua et Mediaevalia 8, 2018, 335-351.
Gargiullo y Okely 1993: S. Gargiullo y E. Okely, Atlante archaeologico dei mari d’Italia vol II, Roma 1993.
Gianfrotta 1980: P. A. Gianfrotta, “Ancore romane: nuovi materiali per lo studio dei traffici marittimi”, en: J. H. D’Arms y E. C. Kopff (eds.), The Seaborne Commerce in Ancient Rome: studies in archaeology and history, Roma, 1980, 103-116.
Gianfrotta 1994: P. A. Gianfrotta, “Notte di epigrafia marittima. Aggiornamenti su tappi d’anfora, ceppi d’ancora e altro”, en: Epigrafia della produzione e della distribuzione, Roma 1994, 591-608.
Gianfrotta 2017: P. A. Gianfrotta, “Fenet A., Les dieux olympiens et la mer. Espaces et pratiques cultuelles”, ArchClass 68, 2017, 649-656.
Gorrochategui 1984: J. Gorrochategui, Onomástica indígena de Aquitania, Bilbao 1984.
Haldane 1984: D. Haldane, The Wooden Anchor. Tesis Doctoral, Texas A&M University 1984.
Haldane 1990: D. Haldane, “Anchors of Antiquity”, Biblical Archaeologist 53.1, 1990, 19-24.
Hesnard y Gianfrotta 1989: A. Hesnard y P. A. Gianfrotta, “Les bouchons d’amphore en pouzzolane”, en: Anfore romane e storia economica: un decennio di ricerche (Siena 1986), Roma 1989, 393-441.
Izquierdo 2009: P. Izquierdo, “Els ports del litoral tarraconense i el seu paper en el comerç del ví”, en: El vi tarraconense i laietà: ahir i avui, Tarragona 2007, 179-191.
Izquierdo 2018: P. Izquierdo, “Condiciones y conocimientos náutico-marinas en la antigüedad”, en: J. M. López y M. M. Ros (eds.), Navegar el Mediterráneo, Mazarrón 2018, 17-35
Jordán 2012-14: C. Jordán, “Sobre los topónimos terminados en -o de algunas leyendas monetales ibéricas levantinas”, Faventia 34-36, 12-2014, 177-188.
Kapitän 1984: G. Kapitän, “Ancient anchors-technology and classification”, International Journal of Nautical Archaeology and Underwater Exploration 13.1, 1984, 33-44.
La Roca y Oliveri 2016: R. La Roca y F. Oliveri, “Le ancore di salvezza”, en: Mirabilia maris. Tesori dai mari di Sicilia, Palermo 2016, 243-245.
Martin 2008: A. Martin Menéndez, “Àmfores Tarraconenses i Bètiques en els derelictes de mitjan de segle I a.C. a la costa catalana”, en: SFECAG, Actes du congrés de L’Escala-Empúries, Ampurias 2008, 103-127.
Martínez 2016: V. Martínez Ferreras, “Las ánforas vinarias de la Layetania. Dinámicas de producción y difusión comercial en el siglo I a.C. y I d.C.”, en: R. Járrega y P. Berni (eds.), Amphorae Ex Hispania: Paisajes de producción y consumo, Tarragona 2016, 139-153.
Moncunill 2016: N. Moncunill, “Novecientos antropónimos ibéricos”, PalHisp 16, 2016, 81-94.
Moncunill y Velaza 2019: N. Moncunill y J. Velaza, Monumenta Linguarum Hispanicarum Band V.2 Lexikon der iberischen Inschriften, Wiesbaden 2019.
Nieto 1982: X. Nieto, “El pecio romano del Cap del Vol. Nuevas aportaciones”, Cypsela 4, 1982, 165-168.
Olivares 2000: J. C. Olivares, Los dioses soberanos y los ríos en la religión indígena de la Hispania indoeuropea, Gerión 18, 2000, 191-212.
Orduña 2014: E. Orduña, “Vocalismo Átono en ibérico y romance”, Liburna 7, 2014, 69-78.
Padrós 2002: P. Padrós, “El protagonisme de la moneda ibèrica a les ciutats romanes tardo-republicanes: Baetulo i la seca de Baitolo”, en: VI Curs d’Història Monetària d’Hispània. Funció i producció de les seques indígenes, Barcelona 2002, 105-123.
Padrós 2005: P. Padrós, “Algunos ejemplos de la relación existente entre cecas ibéricas y fundaciones tardorepublicanas en el noreste de la Hispania Citerior”, en: Actas XIII Congreso Internacional de Numismática, Madrid 2005, 523-530.
Padrós 2012: P. Padrós, “Las cecas layetanas. La ceca de Baitolo”, en: A. G. Sinner (ed.), La moneda de los íberos. Ilturo y los talleres layetanos, Barcelona 2012, 44-54.
Purpura 2003: G. Purpura, Le Ancore. Archaeogate il portale italiano di archeologia, 2003. Accesible en: http://www1.unipa.it/dipstdir/portale/subacquea/ANCORE/index.html (consultado el 25 de julio del 2019).
Quero 2009: M. Quero, “Construcción de una réplica de ancla romana con cepo, zuncho y arganeo de plomo”, Almoraima 39, 2009, 425-442.
Ripoll 1962: E. Ripoll, “Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Blanes”, Ampurias 24, 1962, 311-313.
Ripollès y Sinner 2019: P. P. Ripollès y A. G. Sinner, “Coin evidence for ancient Hispanic languages”, en: A. G. Sinner y J. Velaza (eds.), Palaeohispanic languages and epigraphies, Oxford 2019, 365-395.
Rodríguez 2002: J. Rodríguez Ramos, “Problemas y cuestiones metodológicas en la identificación de los compuestos de tipo onomástico de la lengua ibera”, Arse 36, 2002, 15-50.
Rodríguez 2005: J. Rodríguez Ramos, “Introducció a l’estudi de les inscripcions ibèriques”, Revista de la Fundació Privada Catalana per l’Arqueologia ibèrica 1, 2005, 13-144.
Rodríguez 2014: J. Rodríguez Ramos, “Nuevo Índice Crítico de formantes de compuestos de tipo onomástico íberos”, ArqueoWeb 15, 2014, 81-238.
Sabaté 2017: V. Sabaté, “Para un análisis de los compuestos onomásticos en plomos ibéricos: algunos ejemplos de su problemática”, en: Temas y tendencias actuales de la investigación. Actas de las II jornadas doctorales en ciencias de la antigüedad, Zaragoza 2017, 159-176.
Silgo 1994: L. Silgo, Léxico Ibérico, Valencia 1994.
Sinner y Ferrer 2016: A. G. Sinner y J.: Ferrer i Jané, “Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l’Arnau. Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)”, AEspA 89, 2016, 199-223.
Sinner y Ferrer 2018: A. G. Sinner y J. Ferrer i Jané, “Novedades epigráficas de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)”, PalHisp 18, 2018, 203-216.
Sinner y Ferrer e.p: A. G. Sinner y J. Ferrer i Jané, “Baitolo, an Iberian shipowner’s vessel and the participation of the Iberians in the wine trade during the late republican period”, Journal of Roman Archaeology, en prensa.
Torra 2009: F. Torra, “Les inscripcions ibèriques a la ciutat de Baetulo”, Carrer dels arbres 20, 2009, 7-24.
Untermann 1990: J. Untermann, Monumenta Linguarum Hispanicarum Band III. Die iberischen Inschriften aus Spanien, Wiesbaden 1990.
Untermann 1998: J. Untermann, “La onomástica ibérica”, Iberia 1, 1998, 73–85.
Velaza 2011: J. Velaza, “El elemento -o en la formación de topónimos del área lingüística ibérica”, en: Mª. J. García Blanco et al. (eds.), Ἀντίδωρον. Homenaje a Juan José Moralejo, Santiago de Compostela 2011, 567-572.
Velaza 2015: J. Velaza, “Salaeco: un teónimo ibérico”, ZPE 194, 2015, 290-291.
Vidal 2016: J. C. Vidal, “Interpretació ibèrica de dos teònims preromans del nord-est peninsular”, RAP 26, 2016, 195-204.
Vivar et al. 2013: G. Vivar, C. de Juan y R. Geli, “Cap del Vol. Un producto, un barco y un comercio del conventus Tarraconensis en época de Augusto”, en: X. Nieto, A. Ramírez y P. Recio (eds.), I Congreso de Arqueología Náutica y Subacuática Española, Cartagena 2013, 97-108.
Zamora 1995: D. Zamora, Les ceràmiques de vernís negre del poblat ibèric del Turó d’en Boscà; aproximació a la interpretació històrico-arqueològica del poblat, Igualada 1995.
Publicado
2019-12-03
Cómo citar
Ferrer i Jané, J., & G. Sinner, A. (2019). Baitolo, una doble inscripción ibérica en un cepo de ancla de plomo del siglo I a.C. Palaeohispanica. Revista Sobre Lenguas Y Culturas De La Hispania Antigua, (19), 147-167. https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v0i19.207
Sección
Novedades Epigráficas