Nuevos epígrafes ibéricos de la comarca del Segriá (Lleida)

  • Ignasi Garcés Estallo Universidad de Barcelona
Palabras clave: Epigrafia Ibérica, Sistema Dual, Ilergetes, Ilerda, Segrià

Resumen

En el presente trabajo se revisa una inscripción ibérica publicada hace cuarenta años y se recogen otras de inéditas recuperadas en la comarca administrativa del Segrià, situada en el curso bajo del río Segre, en el Occidente de Cataluña, una zona que se corresponde con el centro de los ilergetes históricos. Se confirma el conocimiento del sistema dual para el siglo IV a. C. y la generalización de la práctica epigráfica ibérica en baja época, también se da noticia de los primeros epígrafes procedentes de Ilerda.

Biografía del autor/a

Ignasi Garcés Estallo, Universidad de Barcelona

 

 

 

Citas

Burriel et alii 2011: J.M. Burriel, C. Mata, A.L. Ruiz Soriano, J. Velaza, J. Ferrer i Jané, M.A. Peiró, C. Roldán, S. Murcia y A. Doménech, “El plomo escrito del Tos Pelat (Moncada, Valencia)”, PalHisp 10, 2010, 191-224.
Calvo García 2006: J.C. Calvo García, “Sistemas metrológicos prerromanos en la península Ibérica”, Studium 12, 2006, 35-55.
Camañes et alii 2010: M.P. Camañes, N. Moncunill, C. Padrós, J. Principal, J. Velaza, “Un nuevo plomo ibérico escrito en Monteró 1”, PalHisp 10, 2010, 233-247.
CAS: Carta Arqueològica del Segrià, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988. Casariego et alii 1987: A. Casariego, G. Cortés, F. Pliego, Catálogo de plomos monetiformes de la Hispania Antigua, Madrid 1987.
Castro 1980: Z. Castro, “Fusayolas ibéricas, antecedentes y empleo”, Cypsela 3, 1980, 127-146.
Correa 1992: J.A. Correa, “Representación gráfica de la oposición de sono- ridad en las oclusivas ibéricas (semisilabario levantino)”, AION 14, 1992, 253-292.
Cuadrado 1987: E. Cuadrado, La necrópolis ibérica de “El Cigarralejo”
(Mula, Murcia), Madrid 1987.
De Hoz 2011: J. De Hoz, Historia lingüística de la Península Ibérica en la Antigüedad. II. El mundo ibérico prerromano y la indoeuropeización, Madrid 2011.
Ferrer i Jané 2007: J. Ferrer i Jané, “Sistemes de marques de valor lèxiques sobre monedes ibèriques”, Acta Numismàtica 37, 2007, 53-73.
Ferrer i Jané 2008: J. Ferrer i Jané “Ibèric ka§taun: un element característic del lèxic sobre torteres”, Cypsela 17, 2008, 253-271.
Ferrer i Jané 2009: J. Ferrer i Jané “El sistema de numerales ibérico: avances en su conocimiento”, PalHisp 9, 2009, 451-479.
Ferrer i Jané e.p. 2013: J. Ferrer i Jané, “Els sistemes duals de les escriptures ibèriques”, Palaeohispanica 13.
Ferrer y Garcés 2013: J. Ferrer i Jané e I. Garcés, “El plom ibèric escrit del Tossal del Mor (Tàrrega, Urgell)”, Urtx 27, 2013, 101-113.
Ferrer et alii 2009: J. Ferrer i Jané, I. Garcés, J.R. González, J. Principal y guez, “Els materials arqueològics i epigràfics de Monteró (Camarasa, la Noguera, Lleida)”, Quaderns de Prehistòria i Arqueolo- gia de Castelló 27, 2009, 109-154.
Ferreruela y Mínguez 2003: A. Ferreruela y J.A. Mínguez, “Dos modelos de implantación urbana romanorrepublicana en el Valle Medio del Ebro: las ciudades de La Cabañeta y La Corona”, AEArq 76, 2003, 247-262.
Forns 2011: J. Forns, Almenar, La Creu de Terme 35, Valls 2011.
Garcés 1991: I. Garcés, Assimilació, resistència i canvi a la romanització en el món ilerget, tesis doctoral inédita, Universitat de Barcelona 1991.
González 1982: J.R. González, Aproximación a la carta Arqueológica del Segrià estricto, tesis de licenciatura inédita, UAB 1982.
González et alii 2002: J.R. González, M.P. Vázquez, J.M. Mata-Perelló, J.L. Peña, J.I. Rodríguez y B. Colldeforns, “La presencia de hematites y la singular concentración de poblamiento de la Primera Edad del Hierro en la confluencia de los ríos Cinca, Segre y Ebro”, Actas del Primer Simposio sobre la Minería y la Metalurgia Antigua en el Sudoeste Europeo (Serós 2000), vol. I, Lleida, 2002, 233-254.
Junyent 1973: E. Junyent, “El primer corte estratigráfico realizado en Roques de Sant Formatge (Seròs, Lérida) y algunas cuestiones en torno a la formación de la cultura ilergeta”, NAH, Prehistoria II, 1973, 287-385.
Moncunill 2007: N. Moncunill, Lèxic d’inscripcions ibèriques (1991-2006), tesis doctoral, Universitat de Barcelona 2007.
Orduña y Luján e.p.: E. Orduña y E.R. Luján, “Philology and technology in the Hesperia databank”, JHLiST, e.p.
Panosa 2001: M.I. Panosa, “Novedades de epigrafía ibérica en Cataluña y algunos aspectos metodológicos”, Religión, lengua y culturas prerromanas de Hispania, Actas del VIII Coloquio sobre lenguas y culturas prerromanas paleohispánicas (Salamanca 1999), Salamanca, 511-540.
Pera 2003: J. Pera, “Epigrafia ibèrica a la ciutat romana de Iesso (Guissona, la Segarra)”, Revista d’Arqueologia de Ponent 13, 2003, 237-255.
Pita et alii 1969: R. Pita, J. Querre y H. Sarny, “El oppidum ilergete de Punta del Calvari en Granja d’Escarp (Lérida)”, NAH X-XII, 1969, 124-130.
Py 1993: M. Py, “Campanienne B”, Dicocer = Py, M. (dir): Dictionnaire des céramiques antiques (VIIème s. av. n. è. - VIIème s. de. n. è.) en Méditerranée Nord-Occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan), Lattara 6, 151-152.
Rébé et alii 2012: I. Rébé, J. De Hoz y E. Orduña, “Dos plomos ibéricos de Ruscino (Perpignan, P.-O.)”, PalHisp 12, 2012, 211-255.
Rodríguez Duque 1980: J.L. Rodríguez Duque, Aproximación a una carta arqueológica del Bajo Segre, tesis de licenciatura inédita, UAB 1980.
Rodríguez Ramos 1997: J. Rodríguez Ramos, “Primeras observaciones para una datación paleográfica de la escritura ibérica”, AEArq 70, 1997, 13-30.
Rodríguez Ramos 2002-2003: J. Rodríguez Ramos “Revisión de algunas lecturas de las inscripciones íberas levantinas no monetales publicadas en los Monumenta Linguarum Hispanicarum”, Pyrenae 33-34, 2002- 2003, 365-373.
Simón 2008: I. Simón, “Dos estampillas inscritas sobre pesas de telar de la colección Samitier”, PalHisp 8, 2008, 257-278.
Sparkes y Talcott 1970: B. Sparkes y L. Talcott, The Athenian Agora, vol. XII, Princeton.
Tomás 1989: I. Tomás, “Disco de plomo escrito del Pico de los Ajos (Yátova, Valencia)”, APL 19, 1989, 167-169.
Untermann 1989: J. Untermann “Nova inscripció sobre plom, procedent del país dels ilergetes”, Acta Numismàtica 19, 1989, 39-44.
Untermann 1990: J. Untermann, Monumenta Linguarum Hispanicarum.
Band. III. Die iberischen Inschriften aus Spanien, Wiesbaden 1990.
Untermann 2002: J. Untermann, “Lengua ibérica y leyendas monetales”, X Congreso Nacional de Numismática (Madrid 1998), Madrid 2002, 1-10. Vázquez et alii 2006-2007: M.P. Vázquez, J. Medina, J.R. González y J.I.
Rodríguez, “El jaciment de la Serra del Calvari (la Granja d’Escarp, el Segrià, Lleida). Estat de la qüestió”, Revista d’Arqueologia de Ponent 16-17, 2006-2007, 63-110.
Velaza 1991: J. Velaza, Léxico de las inscripciones ibéricas, Barcelona 1991. Velaza 2006: J. Velaza, “Tras las huellas del femenino en ibérico: una hipótesis de trabajo”, PalHisp 6, 2006, 247-254.
Villaronga 1998: L. Villaronga, Les dracmes ibèriques i llurs divisors, Barcelona 1998.
Publicado
2019-07-14
Cómo citar
Garcés Estallo, I. (2019). Nuevos epígrafes ibéricos de la comarca del Segriá (Lleida). Palaeohispanica. Revista Sobre Lenguas Y Culturas De La Hispania Antigua, (13), 483-500. https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v0i13.177
Sección
Ámbito Ibérico