Escolios a un topónimo prerromano implícito

  • Xaverio Ballester Universidad de Valencia
Palabras clave: Toponimia, Lengua Ibérica, Lengua Celtibérica, Lenguas Prerromanas

Resumen

El trabajo se centra en menudos pero acaso relevantes aspectos de las lenguas prerromanas de la Península Ibérica a partir del análisis de su antigua y moderna toponimia.

Citas

Almagro 2003: M. Almagro, Epigrafía Prerromana, Madrid 2003.

Almagro y Lorrio 2007: M. Almagro y A. J. Lorrio, “De Sego a Augusto: los orígenes celtibéricos de Segobriga”, BSAA, 72-73, 2006/7, 143-181.

Almagro et al. 2008: M. Almagro, A. J. Lorrio, A. Mederos y M. Torres, La Necrópolis de Medellín III. Estudios analíticos IV. Interpretación de la necrópolis V. El marco histórico de Medellín-Conisturgis, Madrid 2008.

Blasco 2012: E. Blasco, “Protovasco *hur-bar, vasco Ubar-, Uber-, Ibar-Iber-, y paleosardo Úrbara, Úbera, Ibar-, Íbera-. Nueva hipótesis sobre Íber, (H)iberus e Iberia”, Elea 12, 2012, 47-83.

Curchin 2007: L. Curchin, “Linguistic Strata in Ancient Cantabria: the Evidence of Toponyms”, Hispania Antiqua 31, 2007, 7-20.

De Faria 2007: A. Marques De Faria, “Crónica de onomástica paleohispânica (13)”, RPA 10, 2007, 161-187.

De Faria 2010: A. Marques De Faria, “Crónica de onomástica paleohispânica (17)”, RPA 13, 2010, 89-106.

De Hoz 2011: J. De Hoz, Historia lingüística de la Península Ibérica en la Antigüedad. Vol. II, Madrid 2011.

Fatás 1985: G. Fatás, “Una tésera cortonense”, en: J. L. Melena (ed.), Symbolae Ludovico Mitxelena septuagenario oblatae, Vitoria 1985, 425-431.

Ferrer 2005: J. Ferrer i Jané, “Novetats sobre el sistema dual de diferenciació gràfica de les oclusives sordes i sonores”, PalHisp 5, 2005, 957-982.

Ferrer 2010: J. Ferrer i Jané, “El sistema dual de l’escriptura ibèrica sudoriental”, Veleia 27, 2010, 69-113.

García y Blázquez 2001: Mª. P. García-Bellido y C. Blázquez, Diccionario de cecas y pueblos hispánicos. Vol. II, Madrid 2001.

García y Pellicer 1984: M. García Garrido y J. Pellicer Bru, “Dos téseras de hospitalidad celtibéricas, en plata”, Kalathos 3-4, 1983/4, 149-154.

Gorrochategui 1984: J. Gorrochategui, Estudio sobre la onomástica indígena de Aquitania, Bilbao 1984.

Hernández y Arasa 1993: Mª. Á. Hernández y F. Arasa, “LESERA, LASSIRA”, en: Tabula Imperii Romani. Hoja K-30: Madrid. Cæsaraugusta. Clunia, Madrid 1993, 140.

Hübner 1903: E. Hübner, Ephemerides Epigraphica VIII-IX, Berlín 1903. Jordán 2004: C. Jordán Cólera, Celtibérico, Zaragoza 2004.

Jordán 2005: C. Jordán Cólera, “¿Sistema dual de escritura en celtibérico?”, PalHisp 5, 2005, 1013-1030.

Lejeune 1995: M. Lejeune, Celtiberica, Salamanca 1955.

Luján 2003: E. R. Luján, “En torno a la identificación de la ceca IKALE(N)SKEN (MLH A.95)”, PalHisp 3, 2003, 129-135.

Luján 2005: E. R. Luján, “Los topónimos en las inscripciones ibéricas”, PalHisp 5, 2005, 471-490.

Luján 2007: E. R. Luján, “Problemas de morfología nominal ibérica: sufijos y pautas de composición asociados a topónimos”, Elea 8, 2007, 49-88.

Moncunill 2010: N. Moncunill, Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya, Barcelona 2010.

Moralejo 2002: J. J. Moralejo, El Río Miño y sus Etimologías, Santiago 2002. Pascual 1993: J. Pascual “El nombre latino y el origen de la ciudad de Morón”, Revista de Temas Moronenses 6, 1993, 1-24.

Pascual 1995: J. Pascual, “Étimos latinos y significados del topónimo y del sustantivo morón”, en: M. Pérez (ed.), Actas del I Congreso de Latín Medieval, León 1995, 603-609.

Pascual 2005: J. Pascual, El caballo del escudo de Morón. Origen, leyendas y otras explicaciones, Morón de la Frontera 2005.

Pascual 2009: J. Pascual, “Un nuevo sustantivo latino en Isidoro de Sevilla (orig. XII,1,55): mauro, mauronis, ‘caballo moro’, étimo del español medieval morón”, en P. P. Conde e I. Velázquez (eds.), La Filología Latina. Mil años más. IV Congreso de la SEL, Burgos 2009, 358-375.

Peñarroja 1990: L. Peñarroja, El mozárabe de Valencia. Nuevas cuestiones de fonología mozárabe, Madrid 1990.

Pérez 2001: A. Pérez Almoguera, “iltif/iltur = oppidum. Los nombres de lugar y la ciudad en el mundo ibérico”, Faventia 23, 2001, 21-40.

Ramírez 2011: J. L. Ramírez, “Cantabria”, en: Toponimia hispánica, Valencia 2011, 51-62.

Ripollés 2001: P. P. Ripollés, “Una leyenda monetal inédita de Saitabi”, Saguntum 33, 2001, 167-170.

Rodríguez 2005: J. Rodríguez Ramos, “La problemática del sufijo ‘primario’ o ‘temático’ -k- en la lengua íbera y del vocabulario de las inscripciones religiosas iberas”, Faventia 27, 2005, 23-38.

Salaberri 2011: P. Salaberri, “País Vasco y Navarra”, en: Toponimia hispánica, Valencia 2011, 63-97.

Siles 1985: J. Siles, Léxico de Inscripciones ibéricas, Madrid 1985.

Suárez 1997: J. Suárez (dir.), La Toponimia de Gran Canaria. I Codificación, análisis y teoría. II Corpus Toponymicum, Las Palmas 1997.

Toscano 2001: M. Toscano, “LACILBIS”, en: Tabula Imperii Romani. Hoja J- 30: Valencia, Madrid 2001, 213.

Untermann 1975: J. Untermann, Monumenta Linguarum Hispanicarum. Band I. Die Münzlegenden, Wiesbaden 1975.

Untermann 1990: J. Untermann, Monumenta Linguarum Hispanicarum. Band III, Wiesbaden 1990.

Untermann 1993: J. Untermann, “La onomástica celtibérica”, Elea 2, 1993, 109-156.

Untermann 1998: J. Untermann, “Comentario sobre una lámina de plomo con inscripción ibérica de la colección D. Ricardo Marsal, Madrid”, Habis 29, 1998, 7-22.

Vicente y Ezquerra 1999: J. D. Vicente y B. Ezquerra, “El bronce celtibérico de Torrijo del Campo (Teruel)”, en: F. Villar y F. Beltrán (eds.), Pueblos, Lenguas y Escrituras en la Hispania Prerromana, Salamanca 1999, 581-594.

Villar 2000: F. Villar, Indoeuropeos y no indoeuropeos en la Hispania prerromana, Salamanca 2000.

Villar y Jordán 2001: F. Villar y C. Jordán, rec. de: J. Unterman, Monumenta Linguarum Hispanicarum. Band IV, Kratylos 46, 2001, 166-181.

Wodtko 2000: D. S. Wodtko, Monumenta linguarum Hispanicarum. Band V.1. Wörterbuch der keltiberischen Inschriften, Wiesbaden 2000.

Publicado
2019-07-09
Cómo citar
Ballester, X. (2019). Escolios a un topónimo prerromano implícito. Palaeohispanica. Revista Sobre Lenguas Y Culturas De La Hispania Antigua, (13), 33-47. https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v0i13.153
Sección
Generalidades